Hola a
tots i a totes!!
Hui vull parlar-vos d'un projecte que hem fet a la Facultat: Aprenentatge Servei d'animació lectora.
L'aprenentatge servei és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo.
En el meu cas, l'objectiu era treballar de manera transversal l'abandonament de gossos per tal de conscienciar als meus alumnes de què aquest fet no és positiu. Per a dur-lo a terme vam anar al centre Federico Garcia Lorca de València i vam tenir un primer contacte amb els nens i nenes i ens van contar el que més i el que menys els agradava. A partir del que em van contar, vaig elaborar un conte personalitzat que vos mostraré a continuació (amb noms inventats per tal de protegir la seua identitat).
Un altre dia vaig contar el conte i vam fer una màscara amb un plat de cartró.
Finalment, com a activitat de cloenda, es va fer una representació del conte "Els tres porquets".
Cal dir que ha sigut una experiència que m'ha agradat molt i que tornaria a repetir; he complit els meus objectius de manera molt satisfactòria.
M'ha
agradat també que hem pogut treballar amb els alumnes de manera més
individualitzada i aquest fet fa evident la necessitat de reduir la ràtio, pel
que fa a la meua opinió; però no vull entrar en debat.
CONTE
Hi havia una vegada dos amics que es deien Carles i
Marta. Carles era un cotxe de carreres de color verd, molt ràpid i amic dels trens
i de les grues. Marta era una carrossa de color rosa i molt amiga de les princeses.
Carles i Marta sempre passejaven per la muntanya i els
agradava buscar pinyes.
També anaven a la platja els dies més calorosos i sempre
fugien de les meduses.
Un dia, mentre anaven a la muntanya, Marta va veure un
gosset molt menut que caminava sol per la carretera i es van arrimar on estava:
-
- Eres molt menut, què fas tan sol? – va preguntar Carles.
-
- La meua familia de persones m’ha deixat a la porta d’una fàbrica. Ahir per la
nit vaig escoltar com ho planejaven, la mare deia que no volia sentir-me plorar
per les nits i que estava molt enfadada. I aquest matí m’han pujat al cotxe i m’han
deixat a una fàbrica molt lluny d’ací, ara no se on anar i tinc molta fam.
Marta, com que era molt amiga de les princeses, va cridar
a la princesa amb poders i va arribar en un tres i no res.
-
- Hola Marta – va dir la princesa poderosa. Què necessites de mi?
-
- Menjar per a un gosset menut, ell va perdut i està abandonat.
Així que la princesa va traure la seua vareta màgica i va
fer aparèixer menjar per a tots. Desprès, el gosset va pujar al seient de
darrere de Carles, el cotxe de carreres, i van seguir el seu camí.
I quina sorpresa es van endur quan van arribar a la
muntanya!! Allí hi havia 5 gossets molt menuts que estaven amagats en un cau de
conills.
-
- Una altra vegada?? – va dir Carles. Què pensen les persones quan deixen als
gossets en el carrer? Estic molt trist perquè no vull trobar més gossets
abandonats.
-
- La nostra mare ens va deixar ací perquè no volia més gossets a casa i el pare
va dir que ens deixaria a la muntanya per a que trobarem amics; però fa molt de
fred per les nits i no sabem buscar menjar – van dir els gossets bebés.
Així que Marta va tornar a cridar a la seua amiga, la
princesa maga, i va acudir per a donar-los menjar a tots els bebés gossets.
Carles va tenir una idea:
-
- Per què no busquem tots els gossets que hi ha perduts i els juntem per a que
no estiguen sols??
-
- Això serà molt difícil – va dir Marta – però...espera!! Tinc una amiga
princesa que els pot trobar a tots i nosaltres anirem molt ràpid a buscar-los.
Va passar una setmana i Carles i Marta havien trobat
molts...mooooolts....gossets, però ara que farien en ells??
Marta va reunir a totes les seues amigues princeses que
sabien fer cases molt grans i amb molts jocs per a jugar, però tenien un
problema...no tenien màquines.
-
- Ja sé – va dir Carles- cridaré als meus amics els tractors, les apisonadores,
les grues i que el tren les porte ràpidament.
Quan ja estaven tots junts es van posar mans a l’obra,
uns feien forats al terra, altres feien parets, els d’allà posaven sostres i
algunes princeses feien aparèixer llits, joguines i molt de menjar.
I des d’aquell dia, gràcies a les màquines i les
princeses i sobretot als meravellosos Carles i Marta, cap goset del món va
tornar a passar fam ni fred i van viure feliços a la casa dels gossets que mai estaven sols.